Joan Salvat-Papasseit

SI ANESSIS LLUNY

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

                                               Joan Salvat i Papasseit

Aquest poema parla sobre la seva estimada. Diu que encara que ella no estigués amb ell, la influenciat molt a la seva vida personal i laboral i que tot lo que fagi li recordarà a ella.  Per tant, no l’oblidarà mai.

RES NO ÉS MESQUÍ

 Homenatge a Joan Salvat i Papasseit després de la seva mort amb la cançó de "Res no és mesquí".

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

JOAN SALVAT I PAPASSEIT

Neix a Barcelona 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d’articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. Vida intensa i marcada per una tuberculosi que l’acaba conduint a la mort. Infància desafortunada. El seu pare mor d’accident en alta mar. Salvat Papasseit passa a viure a l’Asilo Naval Español. Més tard l’acull la corbeta Consuelo i després la Tornado, totes atracades al port de Barcelona.

Amb Dotze anys, sent el desig d'incorporar-se a l'Església i comença a créixer el seu idealisme on entra d’aprenent en una adrogueria i, més endavant, en un taller en un taller d'escultura religiosa. Vol aprendre l'ofici, però s'ha de resignar a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escriu pensaments de caràcter polític.  

Es reuneix sovint amb el bibliògraf Antoni Palau i amb Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche.

Amb el seu amic Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix un dels dirigents carismàtics de d’independentisme radical i s’introdueix en els cercles nacionalistes. El 1914 s’afilia a les Joventuts Socialistes i col·labora a La Justícia Social de Reus. És en aquesta època (1915-1916) que treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. Al març és condemnat a dos mesos i un dia de presó. Després segueix col·laborant en revistes d’aquest tipus. Comença a escriure poemes en català.

L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i que l'introdueixen en el món de les avantguardes: el futurisme i el vibracionisme.

L'any 1917 apareix el primer número de la revista de títol ibsenià Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual, amb la qual per primera vegada, Salvat-Papasseit disposa d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofita per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis”.

A poc a poc es va forjant el poeta avantguardista.

1917 publica el seu primer poema “Columna vertebral: sageta de foc” que comença a desvincular-se del pensament polític. Influències futuristes. Neix la primera filla, Salomé. Això l’anima a escriure proses infantils Els nens de la meva escala.

Es internat al sanatori, Madrid. On escriu poemes plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya. Aquell mateix any neix Núria; la tuberculosi pulmonar entra en una fase crítica i el visiten amic escriptors i pintors. Mor el 7 Agost de 1924 al carrer de l’Argenteria.