JOAN SALVAT I PAPASSEIT

Neix a Barcelona 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d’articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. Vida intensa i marcada per una tuberculosi que l’acaba conduint a la mort. Infància desafortunada. El seu pare mor d’accident en alta mar. Salvat Papasseit passa a viure a l’Asilo Naval Español. Més tard l’acull la corbeta Consuelo i després la Tornado, totes atracades al port de Barcelona.

Amb Dotze anys, sent el desig d'incorporar-se a l'Església i comença a créixer el seu idealisme on entra d’aprenent en una adrogueria i, més endavant, en un taller en un taller d'escultura religiosa. Vol aprendre l'ofici, però s'ha de resignar a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escriu pensaments de caràcter polític.  

Es reuneix sovint amb el bibliògraf Antoni Palau i amb Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche.

Amb el seu amic Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix un dels dirigents carismàtics de d’independentisme radical i s’introdueix en els cercles nacionalistes. El 1914 s’afilia a les Joventuts Socialistes i col·labora a La Justícia Social de Reus. És en aquesta època (1915-1916) que treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. Al març és condemnat a dos mesos i un dia de presó. Després segueix col·laborant en revistes d’aquest tipus. Comença a escriure poemes en català.

L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i que l'introdueixen en el món de les avantguardes: el futurisme i el vibracionisme.

L'any 1917 apareix el primer número de la revista de títol ibsenià Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual, amb la qual per primera vegada, Salvat-Papasseit disposa d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofita per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis”.

A poc a poc es va forjant el poeta avantguardista.

1917 publica el seu primer poema “Columna vertebral: sageta de foc” que comença a desvincular-se del pensament polític. Influències futuristes. Neix la primera filla, Salomé. Això l’anima a escriure proses infantils Els nens de la meva escala.

Es internat al sanatori, Madrid. On escriu poemes plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya. Aquell mateix any neix Núria; la tuberculosi pulmonar entra en una fase crítica i el visiten amic escriptors i pintors. Mor el 7 Agost de 1924 al carrer de l’Argenteria.