L'AMOR
T'estimo tan tan endins
que no tinc por de la por
ni dels límits o els confins
més desconeguts del jo.
Dolors Miquel
Dolors Miguel
LA BOIRA
La boira mos ha tapat
lo que mos és conegut
tot ha desaparegut
com si res no fos estat.
Dolors Miquel
Aquest poema tan breu vol explicar l’autora que tot allò que coneixem algun dia tot pot desaparèixer com si mai hagués passat. He escollit aquest poema perquè realment tenim que afrontar tots els problemes, i no oblidar-los com si no haguéssim succeït.VERTIGEN
Penso en la nit que ens vàrem conèixer,
la Barcelona dels setanta i la teva adolescència:
una camisa blanca descordada, els texans ajustats
sobre les teves rodones, perfectes natges
i el fulard amic del vent
i el teu riure de fruita i llavis.
Era una casa bruta, plena de haixix i de moros,
matalassos sobre el terra i parelles rodolant-hi,
el xampany que duia sobre la pell calenta,
el teu tacte lliure fregant-me les espatlles.
Penso en el vertigen de mirar-te:
la nit, com dalt d'un espadat immens,
el soroll llunyà de les onades.
Sempre que t'abraço retorna el vertigen.
Dolors Miquel
És un poema on l’autora explica de manera molt peculiar la seva adolescència en que tot era magnífic i encantador. Es centra en els anys setanta, aquest poema transmet màgia i amor dirigit a una persona estimada per a ella.
Descriu els petits detalls com per exemple la casa en que es trobaven, que encara que no sigui l’adequada, per ella era el lloc ideal, amb el soroll de les onades de fons. Miquel Dolors resalta que no importa on et trobis ni quan sinó que sigui amb la persona que realment estimes. Aquest poema m’agrada per el que he explicat anteriorment. Tots els moment són únics i màgics.
Dolors Miquel
Dolors Miquel
Vaig néixer a la ciutat de Lleida l’any 1960, en un entorn idíl.lic i d’una gran felicitat. Als 6 anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d’aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l’escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produïren les paraules sobre mi.
La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa.., ni res que s’hi assemblés. Aquest fet va ser trascendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviació insòlita que patien en mi l’anar de les generacions de la carn. D’aquests moviments subtils han nascut , entre d'altres moltes coses, tots els meus llibres.