Les cases del meu carrer

Les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l’embarcador de la platja

la barraca dels pastors
el niu penjat a la branca
la claror del fons del pou
els fumerols de la plana

les parades del mercat
el banc de seure a la plaça
el caminet d’entre els camps
la fàbrica abandonada

el racó de sota el pont
la font de la font trobada
el porxo de l’estació
la palla groga a l’estable

l’ombra d’un sol presseguer
la pols de la caravana
i la llum de l’horitzó
i l’estrella més llunyana

tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia

                                        Enric Cassases

Aquest poema d’Enric Cassases anomenat “les cases del meu carrer” descriu clarament el paisatge d’un poble en concret, però no nomes ho descriu sinó que utilitza el temps per donar-li més èmfasi al poema. Cassases juga amb la imaginació, ja que llegint aquest poema pots tu mateix imaginar-te aquell magnífic poble. Personalment m’agrada perquè nosaltres estem envoltats en grans edificis, molts cotxes, abundant gent, contaminació..i  en canvi en aquest poema descriu un poble senzill i humil, tot contrari aquest.