TABAQUERÍA

"No soy nada. 
Nunca seré nada. 
No puedo querer ser nada. 
Aparte de eso, tengo en mí todos los sueños del mundo. 
(...)
Fallé en todo. 
Como no tuve propósito alguno tal vez todo fue nada. 
Lo que me enseñaron 
Lo eché por la ventana del traspatio. 
Ayer fui al campo con grandes propósitos. 
Encontré sólo hierbas y árboles 
y la gente que iba era igual a la otra. 
(...) 
Qué puedo saber de lo que seré, yo que no se lo que soy? 
Ser lo que pienso? Pienso ser tantas cosas! 
Y hay tantos que piensan ser esas mismas cosas
que no podemos ser tantos. "

En aquest poema de Fernando Pessoa parla que ell es considera com un ser inexistent, no reconegut per a la societat, però que no obstant, ell com totes les persones, tenen els seus propis desitjos. Comenta que ell va fallar en tot, perquè com no va tindre un propòsit clar en la seva vida, no va poder fer realitat res. Pessoa no vivia el futur, si no el present. Com ell diu “ lo eché por la ventana del traspatio”. Amb alguna esperança es va enfrontar a la vida amb grans propòsits, on més tard es van convertir en respostes negatives. Es preguntava el motiu de tot el que li succeïa. Deia que cadascú, primerament es tenia que preguntar qui era per saber que seràs en un futur, però bé, no tothom ho tenia clar. Finalment el poema acaba amb “que totes les persones volen ser el mateix, però clar, no poden ser tots”.