Candilejas Agónicas

       Aquest article està publicat en la revista “Destino”, titulat Candilejas Agónicas. Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Contribueix també a la fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino on també dirigeix un temps l’editorial Alcides, i elabora un diccionari de literatura a l’editorial Muntaner y Simón. Joan Oliver durant la seva dia utilitzava diferents pseudònims, com a crític s’anomenava Jonás, que té doble sentit perquè fa referència al profeta crític.  

L’autor en aquest article expressa certa preocupació per el teatre dels anys cinquanta. En el començament de l’article l’autor és mostra certa preocupació i per donar més impressió crea una sèrie de preguntes com ara: ¿Estará efectivamente agonizando?, ¿Debemos resignarnos a asistir a la muerte lenta pero fatal del arte escénico?... l’autor vol utilitzar un estil directe per arribar més als lectors.

 

En el segon paràgraf Jonás explica  que si continuem així el teatre català es coneixerà com Sagarra i també parla del cinema. L’escriptor també comenta l’imperi de la paraula viva, a l’emoció d’estar mirant l’obra sembla més proper a l’espectador. L’autor destaca que els capitans de la indústria democràtica han fabricat per el seus clients una sensibilitat igual. Vol canviar tot això perquè aparegui novetats en temes i tècniques. La massa és reanima, recobra l’entusiasme, per tant els preus augmenten i el negoci continua a millor.

 El tema principal d’aquest article és el pessimisme i que l’esperança de la minoria. L’escriptor en tot moment exalta del que està parlant, que és el teatre. Per acabar, Jonás  no vol que sigui un teatre comercial sinó un teatre per prosperar  dignament, però tot i així no perd la il·lusió.