TOT SÓN PREGUNTES

Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.
 
Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d'importància.
 
Es poden fer moltíssimes coses,
que non són res, partint d'aquest principi:
tot és ara i res.

 

Aquest poema de Joan Vinyoli de l’any 1973, vol explicar-nos que ell es passa la vida sense donar importància de lo que succeeix, bevent i oblidant-se de tot lo dolent. Ell com tots,  volem aconseguir les nostres metes a la vida, però quan s’assabenta de tot,  ja és massa tard i per això tot és ara i res.